El llegat hippie

Com ja hem vist, el moviment hippie que va sorgir a la dècada dels 60 va portar amb ell un conjunt de símbols i ideals propis que van repercutir en la forma de fer i de pensar de la societat. Però, que hem heretat nosaltres dels hippies?

Podem dir que el moviment hippie va anar desapareixent a mesura que els mitjans van deixar de donar-li importància, de la mateixa manera que alguns integrans d’aquesta contra-cultura s’anaven desvinculant. Així doncs, el moviment hippie es va difuminar fins a quedar en un bon record.

Però això no es del tot així, ja que el moviment hippie ha fet ressò en les generacions posteriors gràcies en part al sistema que rebutjaven. El moviment (encara que sigui la seva part més superficial) ha estat viu en el món comercial, ja que encara avui podem trobar per exemple tipus de vestimenta que ens recorden molt a la vestimenta hippie, o bijuteria de tot tipus amb símbols creats o estesos pel moviment.

Els hippies també han deixat petjada en el pensament de la societat. Un exemple pot ser la major consciència ecològica de la població, així com la defensa de les llibertats i el pacifisme que tot i que ja existien, el moviment hippie ha contribuït en estendre’ls a la resta de la societat.

Deixant a banda modes i simbolisme, avui en dia trobem grups i persones que, tot i no ser hippies, porten un mode de vida bastant similar. Les comunes i eco aldees (comunitats respectuoses amb el medi i amb la intenció de ser autosuficients ) en son un clar exemple del llegat hippie actual que de fet podem trobar a Espanya. L’anomenat grup neo-hippie també pretén seguir els ideals hippies, però sense ser contraris al sistema, sinó integrats dins d’aquest.

Podem dir doncs, que tot i la paròdia i el desprestigi que ha patit el moviment, les seves idees més transcendents no han estat tan sols parodiades, sinó que han calat en la gent i el seu mode de pensar, de tal manera que es pot afirmar que el moviment hippie segueix vivint encara avui .

L'estètica Hippie als anys 60

Quan pensem amb el moviment hippie dels anys 60, a tots ens venen diferents imatges al cap, totes elles tenen alguna cosa en comú: aquell estil tant característic que van crear els hippies, el qual encara perdura en algunes modes actuals. Era molt important l'aparença que donaven aquests, ja que aquesta era una manera d'identificar-se i de mostrar la seva rebel·lia contracultural. Els símbols, les vestimentes, i tot el que els hi poguera complementar aquest estil era significatiu per ells.

L'estil dels anys 60

El primer amb el que ens fixem és en la tendència que tenien a deixar-se els cabells llargs, sobretot les dones, els homes feien el mateix però amb les barbes. Seguien d'alguna manera l'estil anomenat afro (prové dels afroamericans). Entre les dones estava la moda també de no afaitar-se ni axil·les ni cames. Aquestes tendències eren vistes per molta gent com una ofensa o com a una mena de cosa bruta i sobretot antihigiènica, alguns deien també que tot era “cosa de dones”. Era molt característic en aquells cabells llargs portar-hi una mena de diadema, ja hi sigués un tros de peça de roba o en forma de trena, al voltant del cap. Respecte a tot aixo n'hi va haver com per exemple el governador de l'Estat de Califòrnia que va definir a un hippie amb les següents paraules: “Un tipus amb el pèl com Tarzan, que camina com Jane i que fa l'olor de Chita”. Aquest és un exemple amb el que ens podem basar per veure la impressió que tenia molta de la població (la que no estava d'acord amb aquesta contracultura) respecte dels hippies.

En quant a la indumentària, abans d'entrar plenament en el món de la moda hippie hem d'esmentar que molta de la roba que utilitzaven havia estat confeccionada per ells mateixos, aquest fet era una de les maneres que empraven per reivindicar-se, en aquest cas en contra del consumisme del moment. És fàcil d'identificar una peça de roba típica dels anys seixanta, el que primer salta a la vista és el colorit, un dels principis fonamentals a l'hora d'elegir vestuari, aquest el trobarem moltes vegades també com a destenyit. Agradaven molt les samarretes amb estampat floral, ja que hem de recordar que un dels símbols característics del moviment hippie va ser la flor, trobem també moltes d'aquestes samarretes estampades amb formes psicodèliques, això últim ho podríem associar amb l'estat psicodèlic en el qual podien arribar a entrar amb el seu habitual ús i consum de les drogues, sempre utilitzant com ja hem dit colors vius com el taronja, el groc, el verd, etc. Per complementar aquestes samarretes, eren típiques en les dones les faldes d'una llargària bastant considerable, al igual que les camises que també eren més be llargues. Molt típic de l'època i identificatiu van ser els pantalons amb acabat en forma de campana o com solia dir-se en forma de “pota d'elefant”, aquests els utilitzaven tant homes com dones. La roba que portaven sempre era bastant solta, no anaven cenyides en cap dels casos i com ja hem dit, sempre utilitzant colors brillants per decorar-la.

Dins la moda hippie entraven alguns complements també, com les diademes al voltant del cap que ja hem esmentat i també uns penjolls amb els símbols més característics del moviment hippie, com poden ser el símbol de la pau o una flor, altres vegades ens podem trobar amb una mena de dibuixos aborigen africans, associats també a tot aquest moviment.

El retorn

Actualment la moda està tornant enrere fins arribar adoptar alguns trets característics de modes ja passades. En aquest cas podem veure com hui en dia moltes modes es basen en l'estètica i la moda hippie dels anys seixanta, adaptant-se un poc a les ja existents i anomenant-la moda hippie chic o be moda hippie.

Els cabells llargs, els vestits solts amb una bona dosis de colorit i estampat florejat, les típiques diademes trenades al voltant del cap. Trobem també els pantalons solts, amples i amb serrells, faldes amb les mateixes característiques dels vestits. S'han inclòs unes ulleres rodones les quals també s'associen als anys seixanta, conjuntant-les amb un barret de   moda.