Quan pensem amb el moviment hippie dels anys 60, a tots ens venen
diferents imatges al cap, totes elles tenen alguna cosa en comú:
aquell estil tant característic que van crear els hippies, el
qual encara perdura en algunes modes actuals. Era molt important
l'aparença que donaven aquests, ja que aquesta era una manera
d'identificar-se i de mostrar la seva
rebel·lia contracultural. Els símbols, les vestimentes, i
tot el que els hi poguera complementar aquest estil era significatiu
per ells.
L'estil
dels anys 60
El primer amb el que ens fixem és en la tendència que tenien a
deixar-se els cabells llargs, sobretot les dones, els homes feien el
mateix però amb les barbes. Seguien d'alguna manera l'estil anomenat
afro (prové dels
afroamericans). Entre les dones estava la moda també de no
afaitar-se ni axil·les ni cames. Aquestes tendències eren vistes
per molta gent com una ofensa o com a una mena de cosa bruta i
sobretot antihigiènica, alguns deien també que tot era “cosa de
dones”. Era molt característic en aquells cabells llargs portar-hi
una mena de diadema, ja hi sigués un tros de peça de roba o en
forma de trena, al voltant del cap. Respecte a tot aixo n'hi va haver
com per exemple el governador de l'Estat de Califòrnia que va
definir a un hippie
amb les següents paraules: “Un tipus amb el pèl com
Tarzan, que camina com Jane i que fa l'olor de Chita”.
Aquest és un exemple amb el que ens podem basar per veure la
impressió que tenia molta de la població (la que no estava d'acord
amb aquesta contracultura) respecte dels hippies.
En
quant a la indumentària, abans d'entrar plenament en el món de la
moda hippie hem d'esmentar que molta de la roba que
utilitzaven havia estat confeccionada per ells mateixos, aquest fet
era una de les maneres que empraven per reivindicar-se, en aquest cas
en contra del consumisme del moment. És fàcil d'identificar una
peça de roba típica dels anys seixanta, el que primer salta a la
vista és el colorit, un dels principis fonamentals a l'hora d'elegir
vestuari, aquest el trobarem moltes vegades també com a destenyit.
Agradaven molt les samarretes amb estampat floral, ja que hem de
recordar que un dels símbols característics del moviment hippie va
ser la flor, trobem també moltes d'aquestes samarretes estampades
amb formes psicodèliques, això últim ho podríem associar amb
l'estat psicodèlic en el qual podien arribar a entrar amb el seu
habitual ús i consum de les drogues, sempre utilitzant com ja hem
dit colors vius com el taronja, el groc, el verd, etc. Per
complementar aquestes samarretes, eren típiques en les dones les
faldes d'una llargària bastant considerable, al igual que les
camises que també eren més be llargues. Molt típic de l'època i
identificatiu van ser els pantalons amb acabat en forma de campana o
com solia dir-se en forma de “pota d'elefant”, aquests els
utilitzaven tant homes com dones. La roba que portaven sempre era
bastant solta, no anaven cenyides en cap dels casos i com ja hem dit,
sempre utilitzant colors brillants per decorar-la.
Dins la moda hippie entraven alguns complements també, com les
diademes al voltant del cap que ja hem esmentat i també uns penjolls
amb els símbols més característics del moviment hippie, com
poden ser el símbol de la pau o una flor, altres vegades ens podem
trobar amb una mena de dibuixos aborigen africans, associats també a
tot aquest moviment.
El retorn
Actualment
la moda està tornant enrere fins arribar adoptar alguns trets
característics de modes ja passades. En aquest cas podem veure com
hui en dia moltes modes es basen en l'estètica i la moda hippie dels
anys seixanta, adaptant-se un poc a les ja existents i anomenant-la
moda hippie chic o be moda hippie.
Els cabells llargs, els vestits solts amb una bona dosis de colorit i
estampat florejat, les típiques diademes trenades al voltant del
cap. Trobem també els pantalons solts, amples i amb serrells, faldes
amb les mateixes característiques dels vestits. S'han inclòs unes
ulleres rodones les quals també s'associen als anys seixanta,
conjuntant-les amb un barret de moda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada