El moviment hippie va
estar lligat molt fortament a certs corrents musicals en la seva etapa més
popular, i encara ho segueix estant ara tot i que amb diverses variants,
dominant principalment el rock.
A principis dels anys 60
sorgirien amb l’ estela dels Beatles diversos grups com The Animals o els
Rolling Stones al Regne Unit i d’ altres com els Beach Boys amb un estil més
fresc dins l’ anomenat surf rock als Estats Units. A més a més autors com Bob
Dylan o Simon i Garfunkel també es farien amb un lloc important dins l’ escena
musical de l’ època tot i que amb un estil més alternatiu. Seria aquest un
primer embrió de la musica hippie.
Cal destacar d’ aquesta
època les produccions fetes per Phil Spector, amb l’ anomenat mur de so, es
tractava de gravacions on la percussió, la corda, i altres instruments com els
de la família de vent metall creaven una atmosfera amb un gran eco, reberverització
i densitat; sovint amb instruments que eren tocats doblement, sobreposant
melodies. Phil Spector seria una figura clau que revolucionaria la musica
produint per a grups com els Beach Boys, destacant la cançó Let it Be dels
Beatles, i que establiria les bases del so del rock dels anys 60.
Aquesta primerenca influència mostrada abans s’ acabaria
fusionant en un únic element a la ciutat de San Francisco, meca del moviment,
on s’ hi trobarien tots els ingredients determinats per a l’ aparició del rock
psicodèlic. Aquest combinava l’ estètica, l’ ideologia pacifista, l’
apologia dels al·lucinògens, la transgressió, el misticisme, l’ ideal d’ amor
lliure, la creativitat, l’ expressió... en resum, tot allò que representaven
els hippies dins un mateix estil musical.
Així doncs, trobem grans
grups com The Doors, amb el carismàtic Jim Morrisson, Jefferson Airplane, The
Mamas and The Papas, Iron Butterfly o America al capdavant d’ aquest estil ja
consolidat i que transformarà també de mica en mica a grans grups abans ja
nombrats com els Beatles. A més a més,
el propi estil rebria fortes influències del blues, com tot el rock, tal i com
veiem en cantants com la Janis Joplin o el grup Cream.
D’ altra banda l’ estil també rebia un cert orientalisme
lligat a l’ interès per cultures com l’ hindú, fet pel qual la musica tindria
nous timbres com a conseqüència de l’ introducció de nous instruments com el
sitar del guitarrista Beatle, George Harrisson a la cançó ‘’Norwegian Wood’’ i
del Rolling, Brian Jones, a ‘’Paint it Black’’, destacant l’ associació del
virtuós d’ aquest instrument Ravi Shankar amb els propis Beatles.
L’ experimentalitat va
ser clau en aquesta etapa musical, així ho veiem en els solos de guitarra del
millor guitarrista de tots els temps, Jimmy Hendrix. Aquest dotava la seva
Fender Stratocaster d’ un tipus de distorsió i sonoritat mai vistes fins
aleshores realitzades gracies al pedal de distorsió anomenat Wah-Wah que talla
la freqüència, filtrant alts i baixos depenent de la pressió feta sobre aquest, produint el so ‘’Wah-Wah’’ que li dona nom. Lligat a aquesta experimentalitat també
s’ originen diversos tipus de videoart realitzats amb efectes caleidoscopis que
donarien al públic de concerts i festivals com Woodstock un element més per a
la recreació i el plaer d’ aquelles actuacions psicodèliques.
Finalment, a finals dels
anys 60 i principis dels 70 sorgirien diversos grups lligats al moviment, però
més crus musicalment com Led Zeppelin, Deep Purple, Pink Floyd o Black Sabbath
com a pares del Hard Rock. Serien precisament els Riffts de guitarra de Tommy
Iommi, el guitarrista de Black Sabbath els quals sentarien les bases del Heavy
Metal, estil lluny ja de la música que podríem considerar Hippie.
Posteriorment, amb la
diversificació musical sorgida als anys 70 i que encara avui segueix en procés,
els hippies s’ han anat aproximant a noves tendències musicals que van des del
Reggae i la música ètnica fins a noves corrents com el Chill-Out, la musica Indie...
Tot i així, cal dir que els grups aquí exposats i la musica feta als anys 60
son l’ autèntica base de la musica hippie, i que alhora son també els pares d’
una gran revolució dins la música popular moderna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada