La música hippie

El moviment hippie va estar lligat molt fortament a certs corrents musicals en la seva etapa més popular, i encara ho segueix estant ara tot i que amb diverses variants, dominant principalment el rock.

A principis dels anys 60 sorgirien amb l’ estela dels Beatles diversos grups com The Animals o els Rolling Stones al Regne Unit i d’ altres com els Beach Boys amb un estil més fresc dins l’ anomenat surf rock als Estats Units. A més a més autors com Bob Dylan o Simon i Garfunkel també es farien amb un lloc important dins l’ escena musical de l’ època tot i que amb un estil més alternatiu. Seria aquest un primer embrió de la musica hippie.

Cal destacar d’ aquesta època les produccions fetes per Phil Spector, amb l’ anomenat mur de so, es tractava de gravacions on la percussió, la corda, i altres instruments com els de la família de vent metall creaven una atmosfera amb un gran eco, reberverització i densitat; sovint amb instruments que eren tocats doblement, sobreposant melodies. Phil Spector seria una figura clau que revolucionaria la musica produint per a grups com els Beach Boys, destacant la cançó Let it Be dels Beatles, i que establiria les bases del so del rock dels anys 60.

Aquesta primerenca influència mostrada abans s’ acabaria fusionant en un únic element a la ciutat de San Francisco, meca del moviment, on s’ hi trobarien tots els ingredients determinats per a l’ aparició del rock psicodèlic. Aquest  combinava  l’ estètica, l’ ideologia pacifista, l’ apologia dels al·lucinògens, la transgressió, el misticisme, l’ ideal d’ amor lliure, la creativitat, l’ expressió... en resum, tot allò que representaven els hippies dins un mateix estil musical.

Així doncs, trobem grans grups com The Doors, amb el carismàtic Jim Morrisson, Jefferson Airplane, The Mamas and The Papas, Iron Butterfly o America al capdavant d’ aquest estil ja consolidat i que transformarà també de mica en mica a grans grups abans ja nombrats com  els Beatles. A més a més, el propi estil rebria fortes influències del blues, com tot el rock, tal i com veiem en cantants com la Janis Joplin o el grup Cream. 

D’ altra banda l’ estil també rebia un cert orientalisme lligat a l’ interès per cultures com l’ hindú, fet pel qual la musica tindria nous timbres com a conseqüència de l’ introducció de nous instruments com el sitar del guitarrista Beatle, George Harrisson a la cançó ‘’Norwegian Wood’’ i del Rolling, Brian Jones, a ‘’Paint it Black’’, destacant l’ associació del virtuós d’ aquest instrument Ravi Shankar amb els propis Beatles.

L’ experimentalitat va ser clau en aquesta etapa musical, així ho veiem en els solos de guitarra del millor guitarrista de tots els temps, Jimmy Hendrix. Aquest dotava la seva Fender Stratocaster d’ un tipus de distorsió i sonoritat mai vistes fins aleshores realitzades gracies al pedal de distorsió anomenat Wah-Wah que talla la freqüència, filtrant alts i baixos depenent de la pressió feta sobre  aquest, produint el so ‘’Wah-Wah’’ que li dona nom. Lligat a aquesta experimentalitat també s’ originen diversos tipus de videoart realitzats amb efectes caleidoscopis que donarien al públic de concerts i festivals com Woodstock un element més per a la recreació i el plaer d’ aquelles actuacions psicodèliques.

Finalment, a finals dels anys 60 i principis dels 70 sorgirien diversos grups lligats al moviment, però més crus musicalment com Led Zeppelin, Deep Purple, Pink Floyd o Black Sabbath com a pares del Hard Rock. Serien precisament els Riffts de guitarra de Tommy Iommi, el guitarrista de Black Sabbath els quals sentarien les bases del Heavy Metal, estil lluny ja de la música que podríem considerar Hippie.

Posteriorment, amb la diversificació musical sorgida als anys 70 i que encara avui segueix en procés, els hippies s’ han anat aproximant a noves tendències musicals que van des del Reggae i la música ètnica fins a noves corrents com el Chill-Out, la musica Indie... Tot i així, cal dir que els grups aquí exposats i la musica feta als anys 60 son l’ autèntica base de la musica hippie, i que alhora son també els pares d’ una gran revolució dins la música popular moderna.

San Francisco- Scott McKenzy

Voodoo Child - Jimmy Hendrix

Riders On The Storm- The Doors

White Rabbit - Jefferson Airplane

A Horse With No Name - America

Helter Skelter - The Beatles

Los Hippies y las drogas

El movimiento hippie surgió en San Francisco (EEUU). Los hippies fuero protagonistas de una series de protestas radicales contra el sistema, protestas que, en el caso de los hippies, es mucho más emocional que racional. Se oponían al sistema en su conjunto: a su materialismo, al conformismo que caracteriza a los ciudadanos masificados, a la burocracia, que dirige la fluidez de la vida, al juego de normas y prohibiciones que supuestamente posibilitan la libertad  y al cuadro de valores dominantes, es decir, la propiedad, el trabajo, el dinero, la competencia, las diferencias de clase, la segregación racial, la represión ideológica, etc..

Algunos de ellos participaron en activismo radical y en el uso de drogas como la marihuana, el LSD y otros alucinógenos con la intención de alcanzar estados alterados de conciencia en realidad una forma de autorebelarse por la homogeneidad de conceptos que ofrece el Sistema.

En la década de los 60 las drogas se popularizaron, las drogas mas consumidas por los hippies eran la marihuana y el LSD, que en general les producía una sensación de relajación, una ligera euforia y distorsión en el sentido del tiempo en caso de la marihuana y en caso del LSD se encontraban bajo la influencia de alucinaciones. 

La marihuana es considerada una droga alucinógena y tiene la capacidad de alterar la percepción. Sus ingredientes proceden de las resinas de la planta del Cannabis. Las hojas de esta planta se secan y se fuman, y la resina puede extraerse y concentrarse para producir otros tipos de sustancias, como hachís o aceite de hachís.
 No es raro que se le añadan diversos tipos de adulterantes.

 El efecto que tiene la marihuana sobre el cerebro no se conoce con claridad. En parte, esto se debe a que el cannabis contiene muchos componentes diferentes que son activos de un modo u otro. Se cree que el principal componente activo es el THC. 

El LSD es una de las sustancias químicas más potentes para cambiar el estado de ánimo.

Se produce en forma de cristales en laboratorios ilegales. Esos cristales se convierten en líquido para distribuirlo. Es inodoro, incoloro y tiene un ligero sabor amargo.

Conocido como “ácido”, el LSD se vende en la calle en pequeñas tabletas, cápsulas o cuadros de gelatina. A veces se añade a papel absorbente, el cual entonces es dividido en cuadros pequeños decorados con diseños o personajes de caricaturas. Ocasionalmente se vende en forma líquida. Pero sin importar en qué forma esté, el LSD conduce a quien lo consume al mismo lugar: una severa desconexión de la realidad.

Los consumidores de LSD llaman “viaje” a esa experiencia, que típicamente dura doce horas o más. Cuando las cosas salen mal, lo cual sucede con frecuencia, se le llama “mal viaje”.

El opio también consumido por los hippies en esa época, se extrae de la planta llamada adormidera que contiene la droga narcótica llamada morfina, los efectos derivados de esta droga son similares entre ellos y los efectos empiezan a los 15  minutos de ser ingerido y fumado aumenta su duración y se produce un nivel muy elevado de efectos analgésicos y anti estresantes.

En cuanto al nivel físico, el opio y sus derivados provocan contracción de las pupilas, estreñimiento, disminución en la temperatura corporal. Pero si el consumo de estas drogas es inmoderado puede ocasionar una serie de consecuencias suma importancia como lo son: mala asimilación de los alimento, trastornos digestivos e insuficiencia hepática; y en casos extremos se puede llegar a dar problemas como: congestión pulmonar, asma o angina de pecho.

El moment en el que neix i creix aquest moviment al món estan succeint una sèrie de canvis, acabada la Segona Guerra Mundial un conjunt de polítiques econòmiques fan revifar la societat de consum, s’implanta l’estat del benestar i es cova el capitalisme més ferotge. Per una altra banda la Gerra del Vietnam suposa un seguit de morts innecessàries que el moviment hippie denunciarà reiterades vegades, es constitueixen una sèrie de grups contestataris (ecologistes, pacifistes, feministes, etc.), que farà sorgir una manera nova d’entendre la societat i el món en general, trencant amb el tradicionalisme del sistema establert.

L’amor lliure o l’alliberament sexual és una de les característiques que fan entendre el moviment hippies, rebutgen el matrimoni, el qual consideren com a “contracte d’esclavitud social”, també creuen en la idea de unió lliure entre les persones, l’homosexualitat i la bisexualitat. Es en aquest context on apareix al mercat la píndola anticonceptiva, la qual permetia a les dones controlar la seva sexualitat i tenir sexe sense reproducció, no només és important per aquesta qüestió, sinó que és aquí on els drets de les dones experimenten el canvi més  sustrancial arreu , tot i que hem de ser conscients que no fou ni és al mateix ritme en totes les regions.

 Més tard durant els anys 60 i sobretot durant el famós maig del 68 aquestes primeres  reivindicacions prenen cos i és curiós el fet de que la guspira que va fer esclatar la revolta fou el fet de no deixar entrar als nois a la residència de dones estudiants a la Universitat de Nanterre, al nord de França.

Tot i que es relaciona estretament aquesta idea d’amor lliure amb el moviment dels hippies, les seves arrels són molt més llunyanes, aquest concepte  prové de l’anarquisme, el qual destacava el paper de la dona “lliure i emancipada” i reivindicava també la pràctica i l’alliberament sexual de les persones que estaven, segons aquest pensament, oprimides pel sistema i l’estat.

Segons El Gran Diccionari de la llengua catalana la definició d’amor lliure és: relació amorosa que rebutja l’establiment d’una manera fixa o estable. És contrari a la fidelitat.

El festival de música y arte de Woodstock es uno de los festivales de rock y congregación hippie más famosos e importantes de la historia. Tuvo lugar en una granja de Bethel,Nueva York, los días 15, 16, 17 y la madrugada del 18 de agosto de 1969 convirtiéndose en uno de los grandes símbolos del movimiento contracultura de finales de los sesenta y uno de los más grandes conciertos que jamás ha habido.

El festival tiene el nombre de Woodstock porque inicialmente estaba programado para que tuviese lugar en el pueblo de Woodstock en el condado de Ulster, Estado de Nueva York. La población local siempre se opuso al evento, pero Elliot Tiber, el organizador del evento, ayudó en la negociación de los organizadores y con Max Yasgur, para acoger al concierto en los terrenos de la familia de este, localizados en Sullivan Country, también en el Estado de Nueva York. 

Woodstock ha sido de los mejores festivales de música y arte de la historia, como ya hemos dicho, pero también uno de los mayores por la enorme cantidad de gente que asistió en él. Congregó a 400.000 espectadores aunque 500.000 dicen haber estado allí. La organización esperaba 60.000 solamente, mientras que el número de personas que calculó la policía de Nueva York era 6.000. Por lo tanto podemos decir que las cifras rompieron contra todo pronóstico. La entrada costaba 18 dólares estadounidenses de la época, para los 3 días de conciertos que el evento prometía, de muchos de los grandes grupos que estaban en boga de la época.

Woodstock se convirtió pronto en el icono de una generación de estadounidenses hastiada de las guerras (en ese momento, la Guerra del Vietnam era altamente impopular entre la juventud) y que pregonaba la paz y el amor como forma de vida, y mostraban su rechazo al sistema. Por lo tanto, gran parte de la gente que concurrió a dicho festival era hippie. Estudiantes, fumadores de marihuana, residentes en comunas, profesores y hippies, y un largo etcétera, acudieron a la cita que fue catalogada como “una reunión de todas las tribus”. Joan Baez; Crosby, Stills, Nash y Young; The Who; Janis Joplin; Jimi Hendrix; Sly and the Family Stone; Jefferson Airplane y Santana, son solo algunos de los músicos que actuaron en el festival que había sido anunciado como “tres días de paz y amor”.

Aunque inicialmente el concierto se organizó pensando que conllevaría pérdidas para la organización, el éxito de asistencia y del posterior documental sobre el evento que se produjo, hizo que finalmente resultara un acto rentable para los organizadores. Debido al número de asistentes, las condiciones sanitarias dejaban mucho que desear ya que se organizó el festival pensando que iban a acudir unas 250.000 personas, pero al final –según estimaciones– la asistencia fue mucho mayor provocando que hubiese delincuencia durante el festival, en contraste con las pretensiones que esta pretendía ser una celebración a favor de la paz y del amor. 

Sin embargo, durante el festival, se vivieron intensas noches de sexo y drogas, destacando el consumo de LSD y marihuana y otras drogas alucinógenas; todo esto aderezado con música rock y pop, creando una de las leyendas que quedaría viva por siempre en la cultura musical y roquera.

Postura política

Dins del moviment hippy, hi hagut diferents graus d'implicació política a causa de la seva heterogeneïtat, que va des de la vessant més despolititzada personalitzada per els hippies més vividors fins a l’activisme més radical representat per els hippies.

Tot i la seva falta de cohesió com ha moviment, els hippies tenien uns objectius comuns que donava solidesa al moviment, entre aquests estaven, el rebuig al capitalisme, al consumisme, al nacionalisme, al militarisme, oposant-se especialment a la Guerra del Vietnam i a la Guerra Freda, ja que consideraven que aquests principis no portaven més que patiment i destrucció a les persones. En contraposició aquests valors defensaven l’ecologisme, perquè consideraven que la societat capitalista destruïa la natura amb el consum desmesurat dels recursos naturals, defensaven el pacifisme, per acabar amb les guerres que eren promogudes per els poderosos que volien lucrar-se amb el sofriment de la resta de persones, també per el seu enfrontament a la política imperialista que seguia els EEUU amb molts països com el Vietnam, per això predicaven l’amor entre les persones en petites comunitats.

Amb aquests principis que defensaven els hippies és podria resumir que la seva postura política era la total oposició al model dominant als EUA als anys 60, les tesis polítiques de la vessant més polititzada del moviment, es a dir, els diggers i posteriorment els yippies, s’aproximaven a l’anarquisme, també conegut com l’esquerra llibertaria, aquests models es van posar en pràctica a les comunes hippies, que es podria dir que tenien una estructura federativa i horitzontal on els membres es reunien en assemblea.

És pot concloure en que tot i ser un moviment heterogeni que es va desenvolupar de forma desorganitzada i espontània amb pocs punts de cohesió, el moviment hippy ha estat capaç d’estructurar una ideari polític i social prou sòlid que ha estat viable per organitzar petites comunitats i defensar unes idees que van marcar la societat del moment i que en les societats posteriors han absorbit i ha permès conscienciar a la ciutadania d’aspectes tan importants com la preservació del planeta i l’aposta per un sistema que prescindeixi de la guerra i busqui la pau i l’equilibri entre les diferents nacions sense deixar-se portar per els interessos particulars.

Movimiento contracultural, pacifista y liberario que surgió en Estados Unidos en los años 60, tuvo su desarrollo y base en la ciudad de San Francisco (California). 

Características de anarquía no violenta, preocupación máxima por el medio ambiente y por un rechazo general al capitalismo occidental y formaron una cultura antibelicista. Se prolifero en Europa y en todo el mundo a consecuencia de las alteraciones que se produjeron durante y después de la segunda guerra mundial en la sociedad y la cultura, con estilo psicodélico y multiplicidad de colores inspirados en las drogas alucinógenas de la época (LSD). 

Esta nueva cultura heredó alguno de valores contraculturales de la Generación Beat. Sociedad con rechazo al capitalismo y al consumismo que solían fabricarse su propia ropa o que tenían motivaciones de voluntariado. Una de las primeras causas del nacimiento de este movimiento fue la guerra de Vietnam, ya que la muerte de hombres a causa de la guerra era innecesaria. Aumentaron la productividad y así se abarataron los costos, consiguieron una mejoría de condiciones de vida. Este movimiento también haría tambalear la institución familia tal y como la conociamos. 

Somos un grupo de 10 estudiantes de Historia, Historia del arte de la Universidad Rovira y Virgili, que en este blog intentaremos hacer un repaso por todo el movimiento Hippie, su contracultura, ideología, música y todas las repercusiones sociales a lo largo del tiempo. En esta primera entrada lo que haremos será una introducción al movimiento hippie y los temas de los que hablaremos en este blog. Los temas que trataremos serán:

1. Introducción y orígenes
2. Ideología política del movimiento
3. Concierto/festival de Woodstock
4. Música
5. Drogas
6. Estética
7. El arte relacionado con este movimiento contracultural.
8. Literatura y cultura que se ha derivado del movimiento
9. Evolución y herencia.